L’èxit d’una campanya es deu en gran part per la capacitat de la planta per absorbir els nutrients presents al sòl o aportats mitjançant la fertilització. No obstant això, a la península Ibèrica, i especialment a la zona de la vall de l’Ebre i Lleida, ens trobem sovint amb el bloqueig de nutrients a causa del pH del sòl. En aquest context, els quelats sorgeixen com la solució per garantir que els micronutrients arribin realment al sistema radicular.
Al llarg d’aquest article analitzarem què són els quelats, quina és la realitat dels sòls a Espanya, quines carències són més habituals i com ajustar les estratègies de fertilització en funció del pH.
Què són els quelats i com actuen al sòl?
Els quelats són compostos químics en els quals un micronutrient metàl·lic, com el ferro, el zinc, el manganès o el coure, queda envoltat per una molècula orgànica anomenada agent quelant. Aquesta estructura actua com una mena de “protecció”, evitant que el nutrient reaccioni amb altres elements del sòl que el podrien immobilitzar.
En condicions normals, especialment en sòls amb pH elevat, molts d’aquests micronutrients tendeixen a precipitar en formes insolubles. Això significa que, tot i estar presents, les arrels no els poden absorbir. Els quelats agrícoles, en canvi, mantenen aquests nutrients en forma soluble i disponible, facilitant-ne l’assimilació per part de la planta.
Aquesta capacitat és especialment rellevant en el cas del ferro, on la seva manca provoca la coneguda clorosi fèrrica, una de les problemàtiques més habituals en cultius mediterranis.
La importància del pH del sòl en la disponibilitat dels nutrients
El pH del sòl és, probablement, el factor més determinant en la disponibilitat dels nutrients. Petites variacions poden modificar completament l’equilibri químic del sòl i afectar directament la nutrició dels cultius.
En sòls amb pH elevat, habituals en gran part del territori espanyol, els micronutrients com el ferro, el zinc o el manganès es tornen insolubles. Aquest procés provoca el seu bloqueig i impedeix que la planta els pugui absorbir, tot i que siguin presents en quantitats suficients.
Per contra, en sòls àcids, el problema és diferent. En aquests casos, es pot produir una disponibilitat excessiva de certs metalls com el manganès o l’alumini, que poden arribar a ser tòxics per a la planta. A més, altres nutrients essencials com el fòsfor queden menys disponibles.
Aquestes limitacions fan evident la necessitat d’utilitzar estratègies que assegurin la disponibilitat dels nutrients independentment del pH. En aquest sentit, els quelats ofereixen una solució eficaç i tècnicament contrastada.
Tipus de sòl a Espanya i implicacions agronòmiques
La diversitat de sòls a Espanya és molt àmplia, i cada tipologia presenta reptes específics en termes de nutrició vegetal.
Els sòls bàsics/calcaris, predominants a moltes zones agrícoles (llevant, vall de l’Ebre, Andalusia oriental i la Manxa), es caracteritzen per un pH superior a 7.5 i una alta presència de carbonats. Aquestes condicions afavoreixen el bloqueig del ferro i altres micronutrients (Zn, Mn, B), fet que explica la freqüent aparició de clorosi en cultius com l’olivera, la vinya o els fruiters.
En canvi, als sòls àcids del nord peninsular i l’oest (Galícia, Astúries, Extremadura i zones de Castella i Lleó), el principal repte és la toxicitat d’alguns elements i el desequilibri nutricional amb un pH inferior a 6.5. Tot i que el bloqueig de micronutrients és menys habitual, poden aparèixer altres limitacions que afecten el desenvolupament del cultiu.
Carències nutricionals i el paper dels quelats
Les carències de micronutrients varien segons el tipus de sòl, però en molts casos tenen un origen comú: la baixa disponibilitat dels nutrients.
En sòls calcaris, la deficiència de ferro és, sens dubte, la més rellevant. Aquesta es manifesta amb clorosi a les fulles joves i una reducció del vigor del cultiu. També són freqüents les mancances de zinc i manganès.
En sòls àcids, les carències comunes són el Calci, Magnesi i Fòsfor.
Estratègies de gestió i fertilització amb quelats
L’ús de quelats ha de formar part d’una estratègia global de fertilització, adaptada a les característiques del sòl i del cultiu.
En sòls calcaris, l’aplicació de quelats de ferro d’alta estabilitat, com els basats en EDDHA, és una pràctica habitual i necessària per prevenir i corregir la clorosi fèrrica. Aquesta aplicació es pot fer al sòl, sovint a través del sistema de reg.
En sòls amb problemes de lixiviació, com els sorrencs, és recomanable realitzar aplicacions fraccionades i utilitzar quelats per reduir les pèrdues i millorar l’eficiència.
En altres casos, l’aplicació foliar de quelats pot ser una eina complementària molt útil per corregir carències de manera ràpida, especialment en moments crítics del cultiu.
Davant d’un sòl que bloqueja nutrients, com s’ha descrit, tenim tres estratègies principals:
- Modificació del pH: ús d’esmenes químiques (sofre, matèria orgànica acidificant) o àcids en l’aigua de reg. És una solució a llarg termini i sovint costosa en sòls amb molta capacitat amortidora (com els nostres a Lleida).
- Via Foliar: aplicar els nutrients directament sobre la fulla. És eficaç per a correccions ràpides i puntuals, però no substitueix la nutrició radicular en etapes de gran creixement.
- Ús de quelats per fertirrigació: és l’estratègia més eficient en el model de producció actual, ja que garanteix un subministrament constant de nutrients protegits directament a la zona d’absorció.
L’elecció del quelat segons el pH del sòl
No tots els quelats tenen la mateixa estabilitat, i la seva eficàcia depèn en gran mesura del pH del sòl.
En sòls àcids o lleugerament àcids, els quelats basats en EDTA poden ser suficients per garantir la disponibilitat dels micronutrients. No obstant això, a mesura que el pH augmenta, aquests compostos perden eficàcia.
En condicions de pH neutre, els quelats DTPA ofereixen una bona estabilitat i són una opció intermèdia adequada.
Finalment, en sòls alcalins, com a la Plana de Lleida, és imprescindible utilitzar quelats d’alta estabilitat com els EDDHA, especialment en el cas del ferro. Aquests compostos són capaços de mantenir el nutrient disponible fins i tot en condicions de pH molt elevat.
Una elecció incorrecta del tipus de quelat pot comportar una baixa eficiència del tractament i, en conseqüència, una persistència de les carències.
Aplicació en cultius i impacte productiu
Els quelats agrícoles tenen una aplicació directa en nombrosos cultius d’interès a Espanya. Per exemple, són essencials per prevenir la clorosi fèrrica en sòls calcaris. En fruiters i vinya, permeten mantenir un equilibri nutricional òptim i garantir la qualitat de la producció.
En cultius hortícoles, on els cicles són més curts i les exigències nutricionals elevades, els quelats ofereixen una resposta ràpida i eficient davant de qualsevol carència.
En tots els casos, el seu ús es tradueix en una millora del vigor de la planta, una major eficiència en l’ús dels nutrients i, finalment, un increment del rendiment i de la qualitat del producte final.
El programa d’aplicació ha de constar d’una dosi de saturació minímia amb repeticions periòdiques, ja que el rentat provoca la lixiviació del producte i en redueix el temps d’acció.
Els quelats: solució clau
Els quelats s’han consolidat com una eina imprescindible en la fertilització moderna. La seva capacitat per mantenir els micronutrients disponibles en funció del pH del sòl els converteix en una solució clau per superar els problemes de bloqueig nutricional.
En un context com el d’Espanya, amb una gran presència de sòls calcaris, el seu ús no només és recomanable, sinó sovint necessari per garantir el correcte desenvolupament dels cultius.
Per tal d’obtenir els millors resultats, és fonamental basar la seva aplicació en una correcta anàlisi del sòl i en una estratègia de fertilització adaptada a cada situació.
A Agroborges treballem per oferir solucions eficients en nutrició vegetal, amb una gamma completa de quelats agrícoles adaptats a cada tipus de sòl i cultiu. Contacta amb el nostre equip tècnic per optimitzar la fertilització i millorar el rendiment de les teves explotacions.
