La transició del cicle productiu al descans hivernal és un període important per als fruiters de pinyol (Prunus spp.) i de llavor (Malus Domestica, Pyrus Communis). Aquest procés, que es manifesta visiblement amb la caiguda de la fulla, culmina amb la dormància de l’arbre, una fase de letargia metabòlica essencial que estableix les bases per a la floració i la fructificació de la pròxima campanya.

Per als agricultors i tècnics agrònoms en zones amb hiverns definits, com la província de Lleida, comprendre els mecanismes que regulen aquests processos i els factors ambientals que els modulen no és només una qüestió de coneixement; és el punt crucial de la planificació agronòmica per assolir collites rendibles. El maneig de la capçada i la nutrició en aquesta etapa ha d’anar intrínsecament lligat a l’entesa de les necessitats de fred hivernal (hores de fred) i la influència de variables locals, com és la persistent boira provocada per la inversió tèrmica característica de la Plana de Lleida.

El procés de la caiguda de la fulla i la seva importància

La caiguda de la fulla és el senyal més evident que l’arbre s’està preparant per a l’hivern. Aquest fenomen no és un esdeveniment passiu, sinó un procés fisiològic actiu i altament regulat anomenat abscisió foliar. La seva funció principal és doble:

• Protecció: evitar la pèrdua d’aigua (transpiració) a través de les fulles en un moment en què l’absorció d’aigua del sòl es veurà dràsticament reduïda o impossibilitada per les baixes temperatures.
• Reciclatge de nutrients: abans de la separació, l’arbre mobilitza i emmagatzema nutrients essencials (principalment nitrogen, fòsfor i potassi) des de les fulles senescents cap a les branques i el tronc per al seu ús en la brotació de primavera, evitant la seva pèrdua.

L’abscisió està mediada principalment pel balanç hormonal, concretament la relació entre les auxines (que inhibeixen l’abscisió) i l’etilè (que la promou). A mesura que les condicions ambientals (dies curts, baixes temperatures) indiquen l’arribada de l’hivern, la producció d’auxines disminueix i la d’etilè augmenta a la zona d’abscisió, una capa especialitzada de cèl·lules a la base del pecíol, causant finalment la separació de la fulla sense deixar una ferida oberta.

Una caiguda de la fulla tardana o incompleta pot ser indicatiu d’estrès, una malaltia o un maneig inadequat (ex. excés de nitrogen tardà), afectant negativament la inducció de la dormància.

La dormància en fruiters: el repte de les hores de fred

La dormància, o endodormància, és la incapacitat del brot per créixer malgrat que les condicions ambientals (aigua, nutrients, temperatura) siguin favorables. És un mecanisme de defensa evolutiu que impedeix la brotació prematura durant un període càlid transitori a l’hivern.

La dormància en fruiters es pot dividir en tres etapes principals:

1. Paradormància: restricció del creixement del brot per factors externs al brot mateix (com inhibidors hormonals produïts per altres parts de la planta o per la pròpia fulla). Se supera amb la caiguda de la fulla.

2. Endodormància (dormància veritable): el període de latència més profund. El creixement està inhibit per factors interns al brot mateix. Només se superarà després d’acumular un nombre suficient d’hores de fred.

3. Ecodormància: el brot ha acumulat el fred necessari per brotar, però el creixement està inhibit per factors ambientals externs desfavorables, com temperatures hivernals encara fredes. Se supera quan la temperatura ambient augmenta a nivells aptes.

Per trencar l’endodormància i assegurar una brotació i floració uniformes i adequades, cada varietat de fruiter té un requeriment genètic específic de fred hivernal. Aquest requeriment es quantifica en Hores de Fred (HF) o Unitats de Fred (UF), sent el Model Utah un dels més utilitzats, ja que pondera l’efectivitat de les temperatures (sent les temperatures entre 0 °C i 7,2 °C les més eficaces, i les temperatures càlides per sobre de 15 °C inversament proporcionals, arribant a anul·lar les hores de fred prèviament acumulades).

Un dèficit en l’acumulació de fred provoca: brotació irregular i tardana (que dificulta les tasques d’aclarida i maneig de la capçada); floració escassa i dispersa (reduint el potencial de collita); i desenvolupament anormal de la fulla (amb rosetes i brots vegetatius febles).

La boira a Lleida: un factor crític en la dormància

La província de Lleida, amb el seu clima continental a la Plana, presenta una particularitat climàtica a l’hivern: la persistència de la boira. Aquest fenomen, si bé pot ser percebut com una molèstia, juga un paper agronòmic important i complex en la fenologia dels fruiters.

Efectes directes i indirectes de la boira:

1. Moderació tèrmica i acumulació de fred: la boira actua com un “sostre” que bloqueja la radiació solar i evita que la temperatura pugi significativament durant el dia. Això és fonamental per a l’acumulació d’unitats de fred (UF). En mantenir les temperatures dins el rang òptim (0 °C – 7,2 °C ) de manera constant, la boira minimitza l’efecte negatiu de les hores càlides (>15 °C) que, en un hivern assolellat, podrien anul·lar part del fred acumulat.

2. Reducció de la radiació solar: la boira redueix dràsticament la llum solar, cosa que pot influir en l’activitat fotosintètica residual de les fulles abans de la caiguda i, de forma més crítica, pot afectar la maduració de la fusta per a l’hivern.

Implicacions tècniques i maneig agronòmic

Per al tècnic i l’agricultor, la comprensió d’aquests processos es tradueix en decisions de maneig específiques.

Maneig en la fase d’abscisió:

• Nutrició de postcollita: és vital aplicar nutrients (ex. CaTs®) després de la collita i abans de la senescència per assegurar que la planta tingui els recursos per a la floració.
• Finalització del reg: reduir o suspendre gradualment el reg després de la collita facilita l’entrada en senescència i la correcta inducció de l’abscisió.
• Control fitosanitari de tardor: l’aplicació de fungicides cúprics (ex. CUPROFLOW®) immediatament després de la caiguda de la fulla és l’estratègia de maneig més important. La ferida de la cicatriu foliar és un punt d’entrada clau per a patògens. El coure crea una barrera protectora durant tot l’hivern.

Estratègies per a la fase de dormància en fruiters:

• Monitorització d’unitats de fred: utilitzar estacions meteorològiques locals i models (com el Model Utah o el Model Dinàmic) per monitoritzar setmanalment l’acumulació d’UF i comparar-la amb les necessitats específiques de la varietat o espècie.
• Selecció varietal intel·ligent: en zones de Lleida amb risc creixent de dèficit de fred pel canvi climàtic (especialment en cotes més altes o zones amb menys boira), la tendència és incorporar varietats amb baixos i molt baixos requeriments de fred.
• Ús de trencadors de dormància: en anys amb dèficit d’UF confirmat, l’ús de productes químics (com la cianamida d’hidrogen, si està autoritzada, o alternatives a base d’olis i tiourea) permet una brotació més uniforme i avançada, mitigant les conseqüències negatives de la calor hivernal.

La caiguda de la fulla i la dormància en fruiters són dues cares de la mateixa moneda: la supervivència i el potencial productiu del fruiter. En un entorn tan específic i productiu com el de Lleida, on la boira hivernal és un regulador tèrmic natural, la gestió agronòmica ha de ser una aliança constant entre el coneixement fisiològic de l’arbre i l’atenta observació del microclima local. Només a través d’una gestió precisa de la nutrició i, fonamentalment, la protecció sanitària en l’entrada de l’hivern, es pot garantir que els brots acumulin el fred necessari per despertar de forma vigorosa i uniforme, assegurant la rendibilitat de les campanyes futures. Els tècnics d’Agroborges estan especialitzats per ajudar-te en la teva finca i assegurar una bona campanya de cara al 2026. Si vols rebre un assessorament, omple el formulari de contacte i et respondrem amb la màxima brevetat.